Michurin va establir la seva teoria sobre fonaments materialistes conseqüents, sense fer mai concessions a l'idealisme. Michurin considerava a l'organisme en relació estreta amb les condicions de la seva existència; reconeixia el paper decisiu exercit per l'intercanvi de substàncies entre l'organisme i la naturalesa. Va contribuir a refutar les afirmacions idealistes dels morganistas-mendelistas, les seves “coses en si” incognoscibles, els seus gens místics, la seva concepció del paper de la casualitat en la ciència i en la vida pràctica. Era un veritable revolucionari en el domini de la ciència, i no va sentir temor d'assenyalar els costats febles i erronis del darwinisme. "Totes les meves...